constitucio-aliga-franquista

“La base de la democracia no es el voto, sino el respeto a la ley”

Xavier García Albiol, 10 de novembre de 2015, Parlament de Catalunya

 

L’estat de dret és un dels elements fonamentals de l’organització del poder en una democràcia. El respecte a la llei per part dels governants és una garantia que no hi haurà arbitrarietat sobre els governats, i per tant, l’exercici del poder sempre ha d’estar suportat per l’existència d’una norma jurídica. L’estat de dret, que té els seus orígens en les revolucions americana i francesa de finals del segle XVIII, es configura al llarg dels darrers segles, doncs, no com una garantia del poder establert sobre els ciutadans sinó com una garantia de protecció dels drets dels ciutadans respecte del poder.

37 anys després de l’aprovació de la Constitució Espanyola, podem afirmar que la tergiversació sobre el concepte de l’estat de dret ha triomfat a l’estat espanyol. De l’imperi de la llei a la llei de l’imperi. La llei -que ells fan, que ells interpreten, que ells canvien- com a ideologia. En aquest sentit s’entenen les paraules que el líder del PP català, Xavier García Albiol, va pronunciar sense posar-se vermell en una intervenció al Parlament de Catalunya. Confondre llei i democràcia és habitual i no és casual per part dels dirigents polítics de l’unionisme. Perquè la llei -que ells fan, que ells interpreten, que ells canvien- és l’única font de legitimitat. Fins i tot per sobre del vot. El món al revés.

El reduccionisme jurídic dels defensors de l’statu quo -del qual cada divendres tenim una master class per part de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría- obvia conscientment que la legitimitat de les lleis no només es basa en elements formals (l’aproció conforme als procediments establerts) sinó també en el fet que responguin a la voluntat popular. Dit d’una altra manera: acceptem l’imperi de la llei perquè hem participat en la seva definició. Però això, a l’Espanya del 2015, ha deixat de ser així.

Sota una majoria política obtinguda fora de Catalunya, s’ha legitimat una forma d’aprovar i aplicar les lleis en contra de la majoria existent al nostre país. Impregnats d’un adanisme jurídic que situa l’origen de les nostres institucions en el text constitucional del 1978 (oblidant, per exemple, que la Generalitat va ser restablerta un any i dos mesos abans de l’aprovació de la Constitució), en els darrers anys els governs espanyols han suprimit de facto elements fonamentals de la legitimació democràtica de l’ordenament jurídic espanyol a Catalunya, com l’equilibri entre poders territorials (reconegut, de fet, en la pròpia Constitució), la independència de l’àrbitre constitucional, el respecte a lleis orgàniques com el propi Estatut d’Autonomia o la transformació del sistema de finançament de les Comunitats Autònomes via l’ordre ministerial que regula el Fons de Liquiditat Autonòmica. Amb aquest abús de dret en termes polítics han erosionat la legitimitat de la Constitució Espanyola a Catalunya i de tot l’ordenament jurídic que se’n deriva. El procés d’independència és la màxima expressió d’aquesta pèrdua de legitimitat.

Ells poden permetre’s el luxe d’afrontar la crisi constitucional des del reduccionisme jurídic perquè són els qui fan les lleis i les apliquen. Són els qui situen a militants del Partit Popular al capdavant d’un Tribunal Constitucional que han convertit, gràcies a la darrera reforma exprés, en una sala penal especial per als diputats del Parlament de Catalunya, sense garanties processals ni segones instàncies, fent-li fer una feina que ni li correspon ni està preparat per fer. Però precisament aquesta manera d’afrontar la crisi constitucional -obviant qualsevol possibilitat de diàleg polític i limitant-se a continuar amb l’abús de dret- l’aprofundeix i alhora cimenta els fonaments d’un procés constituent a Catalunya que trencarà amb la llei de l’imperi, i que ho farà amb el retorn a la legitimitat última que mai s’hauria d’haver abandonat: la voluntat democràtica de la ciutadania, expressada a través del vot i el respecte al pluralisme polític.

Ara és l’hora d’iniciar el procés constituent. Fent-ho a l’inrevés de com es va realitzar la transició espanyola, de baix a dalt i no de dalt a baix. Cimentant amb democràcia les parets mestres de la nova República Catalana. Proposant un nou estat on el poder estigui repartit equilibradament, per evitar repetir els errors que ells cometen i que portaran a la caiguda del seu règim. A Catalunya avui es donen les condicions per poder-ho fer. Aprofitem-ho i fem la nostra Constitució. Enterrem la llei de l’imperi i tornem a l’imperi de la llei. Lleis nostres, fruit dels nostres vots, fetes al nostre Parlament.

Share on Google+0Tweet about this on Twitter0Share on Facebook0